La setmana passada el grup de grans vam viatjar al passat per conèixer civilitzacions antigues com la grega o l’egípcia. Amb elles vam descobrir, per exemple, altres maneres d’entendre la mort, gràcies a les restes que vam veure al Museu Egipci i la història que ens van explicar sobre la mort d’Osiris. Al museu vam aprendre com pensàven els egipcis i també com escrivien, ens van ensenyar a momificar i a escriure els nostre noms amb l’alfabet antic egipci!
Dels grecs hem volgut copiar algunes de les seves virtuts, concretament la seva passió per l’art i el coneixement per una banda i els seus Jocs Olímpics per l’altra. Així que vam fer un taller de fang posant-nos a la pell dels primers escultors grecs i vam celebrar uns jocs olímpics on el més important era participar tots plegats en jocs diversos per posar a prova les nostres virtuts i destreses. Val a dir que va resultar més senzill això que fer un bust!
Tot plegat ens va servir també per parlar d’immigració, de la relació que hi ha entre els diversos països del Mediterrani, de la necessitat de creuar aquest mar per buscar un lloc millor on viure, de la capacitat per entendre altres cultures i maneres de fer i acceptar-les en comptes de rebutjar-les. Passen els anys, els segles, canvien els pobles, la gent, la manera de viure, però es manté la necessitat de retrobar-nos i entendre’ns, encara que a vegades ni tan sols utilitzem el mateix alfabet.
Avui hem fet un pas més enllà i en comptes de mirar enrere hem volgut fer una mirada al futur. Sabem que hi ha una illa de plàstics a l’oceà que fa més de 150 km de llarg i que navegarà pel mar com a mínim cinc segles. Sabem que els materials no són infinits i els oceans tampoc, encara que ho semblin. Això és una problema que afecta a tots els països (a més dels animals que viuen a l’oceà, és clar). Hem vist que alguns països paguen més que altres aquest exagerat excés de residus i que alguns en són més responsables que d’altres, però tenim clar que l’única manera de canviar-ho és canviant cada un/a de nosaltres. Si no, el llegat que deixarem a futures civilitzacions serà ben trist.
És ben senzill, no podem tirar tant de plàstic. Reciclar és l’última opció que tenim, no la desaprofitem. Però la primera opció és Reduir, no ho oblidem. El repte que ens hem posat és no utilitzar res de plàstic per portar l’esmorzar de cada dia al casal. A veure qui és capaç d’aconseguir-ho!
Us deixem amb algunes fotos del Museu Egipci.
ENTITATS DE LLEURE EDUCATIU D'ESPLUGUES 