El grup de Grans del Casal no hem desaparegut, hem anat en busca d’inspiració!
Bé, primer ens vam convertir en pintors: vam pintar les nostres figures de pasta de sal i la Dona i l’Ocell de fang i vam fer una cosa única: vam pintar el quadre de Guernica de Picasso entre tots, per parts. Ara només cal muntar-lo, unint totes les peces. Segur que queda curiós!
Però ens va passar la setmana pintant i no vam rebre notícies de la Directora d’Exposicions de la National Gallery de Londres. Així que divendres vam anar en busca d’inspiració al Park Güell de Barcelona. Qui millor que Gaudí? Un mestre, un geni, un talent polifacètic, un home de grans propòsits i amb una gran imaginació posada al servei de tots els seus projectes, del més senzill al més complex. El Parc Güell és una d’aquelles idees d’en Gaudí i en Güell (quin parell!) que de tan originals i creatives va fracassar estrepitosament. El que havia de ser una petita ciutat enmig de la natura i a tocar de Barcelona, es va acabar convertint en un parc públic (per sort l’Ajuntament va decidir comprar-lo en contra de la voluntat majoritària dels barcelonins, si no ni tan sols tindríem el Parc). Per sort, encara que ningú hi va comprar cap parcel·la, sí que es conserven els seus curiosos carrers i alguns elements que delaten ràpidament la mà de Gaudí. Per aquests rodals vam voltar i jugar i també vam veure música en directe!
I caram, sembla que va funcionar perquè la següent setmana la vam dedicar als musicals (teatre, música i dansa tot en un!) i va sortir una idea fantàstica! Tenim moltes ganes d’assajar el que estem preparant per l’últim dia del casal! Us quedareu amb la boca oberta!
Si voleu anar fent boca… (ojo spoilers!)
I com que ens ho mereixíem, divendres vam anar a platja. Però no una platja qualsevol! Aprofitant que teníem autocar i temps vam anar a Malgrat de Mar a lluitar contra les onades i gaudir de l’espectacle de la natura: el vent bufava de Ponent, mantenint la tempesta a terra ferma i el cel clar a mar obert; llamps distants, núvols de formes ondulants i capritxoses i contrastos de tota mena… bonic, bonic. I d’on treia la inspiració el Mestre Gaudí? Ell sempre deia que el seu Gran Mestre -la seva font d’inspiració i aprenentatge- havia sigut el gran llibre de la natura.
ENTITATS DE LLEURE EDUCATIU D'ESPLUGUES 